PARE

PARE - JOAN MANEL SERRAT

Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d´escuma blanca.

Pare, el riu ja no és el riu,
Pare, abans que torni l´estiu,
amagui tot el que és viu.

Pare digueu-me què
li han fet al bosc que no hi ha arbres,
a l´hivern no tindrem foc,
ni a l´estiu lloc per aturar-nos.

Pare que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans de que es faci fosc,
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les runes, pare,
i tancar amb tres panys la casa...
i dèieu vosté...

Pare, si no hi ha pins,
no es fan pinyons, ni cucs ni ocells.
Pare, on no hi ha flors,
no es fan abelles, cera ni mel.

Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang,
el vent ho canta plorant.

Pare, ja són aquí monstres de carn
amb cucs de ferro
Pare, no tingueu por,
digueu que no, que jo us espero.

Pare, que estan matant la terra
pare, deixeu de plorar,
que això es pot salvar,
que ens han declarat la guerra!
.