Esperant.
Ratxes de sol atravessen blaus marins, ses algues tornen verdes, i brillen ses estrelles, que ja s'ha fet de nit; i es plancton s'ilumina i canten ses sirenes, aproximadament per no existir.
Cansat d'esperar.
posted by Billy at 14:33
3 Comments:
a voltes passa, que te'n canses.
si vols contar-ho mentre esperes, ja saps... de vegades contar històries va millor que comptar ovelles... ;)
petons
esperar...
se el que és això, però el q et dire potser no t'agrada...
a vegades la solució no és esperar, si estas cansat no esperis. tenim molta vida per devant per estencarse amb un problema com aquest, que et pot fotre molt... pero capficarte no solucionara res... lo millor (a parer meu) és fer el cor fort i tirar endevant... ja vindran millors moments
i pensa, sempre tindras als teus amics per parlar, i sobre tot per escoltar-te. sempre nus tindras al teu costat!
enga Salut!
Bernat R.
(se que el missatge le fotut molt tard, :P però no havia vist l comentari fins ara jejee)
Antonia Font? Me la van passar l'altre dia aquesta cançó :P
Si, tens raó, si que cansa esperar. Esperar perquè ell/a no arriba i es fa de nit i les estrelles brillen i el plancton s'il·lumina i les sirenes canten balades tristes que les transporten a uns móns desconeguts que tothom coneix però que poca gent es capaç de compartir... Esperant, sempre esperant...
Aixx, mai m'he sabut explicar ><
En fi, encantada, encara que no et conegui ^^
Publica un comentari a l'entrada
<< Home