Comandant Armando Rampas

Kina tranquilitat dona la música. Tranquilitat i evasió.Avui, escoltant Antònia Font-Batiscafo Katiuscas, m'he trobat, tot d'una, en un altre mon, un món feliç, sense gaires preocupacions (és falç que no tenir preocupacions impliqui ser feliç. Tenir coses de què preocupar-se vol dir tenir coses que estimes i de les quals estàs més o menys pendent. Sense elles, es pot entendre que vol dir ser feliç?) i pocs problemes (tenir un problema, sempre que sigui solucionable, pot ser gratificant, sobretot quan després d'un esforç, s'experimenta una millora. El sumum d'aquesta filosofia és la mítica frase, que no comparteixo del tot, "Si un porblema té solució, per què preocupar-se? I si no en té, per què preocupar-se?" Crec que es deixa de dir que precisament, arrel de preocupar-se, pot sortir la solucó al problema.)
Bé, el cas esque estaba jo navegant a la deriva per aquest mon feliç, filosofant sobre el significat de les llertes de les cançons que sonaven. No se sap que volen dir. Cadascú interpreta el que li sembla, segons les seves vivències, perquè la lletra només evoca conceptes. És l'oient qui els lliga i els relaciona com ell vol, o com, sense voler-ho, la seva consciència inconscient li dicta.
Finalment el somni s'ha acabat. Només recordo la pantalla de l'ordinador en mode d'hibernació, una mosca embriagada, com jo, del sol de tarda i del silenci de després de l'orgasme musical.